Cambra de Comerç de Barcelona
NCLEX-RN | 650-987 | PMP | 3309 | 642-747 | 010-151 | 70-980 | 1Z0-055 | 1Z0-518 | 98-366 | MB6-703 | 070-412 | IREB | C2140-636 | 74-678 | C_HANAIMP151 | 070-483 | 1Z0-047 | 070-486 | PRINCE2 | 642-885 |

L’Avinguda Diagonal es comença a moure

Fa uns dies que hem vist l’inici de les obres a l’Avinguda Diagonal. Tot un repte, tot un ventall de noves oportunitats que s’obren i que vèiem amb la perspectiva de l’efecte que ja té un espai molt proper, el Passeig de Gràcia, amb la seva darrera remodelació. Cada cop més anar de compres requereix un exercici de benchmarking, de recerca de producte, de comparativa de preus, de possibilitat d’escollir, de combinar productes… en definitiva, de concentració d’oferta i d’especialització territorial. En les relacions entre comerç i ciutat, no és necessari fer una investigació massa profunda per advertir que des dels primers orígens de les ciutats, es van apreciar estretes vinculacions entre l’aparició i la justificació del fenomen urbà i el desenvolupament de les activitats comercials. A les ciutats pre-industrials el comerç urbà es localitzava en els baixos de les cases unifamiliars que constituïen la unitat urbana essencial. La lògica territorial que regia aquest comerç pre-industrial era una certa segregació funcional per carrers, alguns cops per barris, agrupant al mateix gremi i/o ofici (carrer dels argenters, dels llibreteres, dels banys nous o barris dels teixidors, dels adobers… en són una bona mostra). Que s’està movent en una primera àrea geogràfica de la Diagonal? Doncs precisament aquesta especialització de l’espai comercial; res més lluny, si bé diferent i amb matisos, del que antigament passava a les nostres ciutats. Aquesta concentració d’oferta és en alguns casos resultat d’un projecte plenament planificat, i en altres, com el cas de la Diagonal, fruit del sentit comú dels propis empresaris a la recerca de l’espai que generi majors oportunitats i on l’emplaçament del seu...

Deutsche Bank – Q110 Forum, el banc dels desitjos

De nou l’experiència de viure i participar en un Retail Tour no ens deixa de sorprendre. Aquest cop Berlin, i entre moltes innovacions, destacar una iniciativa clarament vinculada al retail i que ha dut a terme Deutsche Bank. En el món del comerç, i sovint quan estem gestionant un espai comercial per crear-hi i gestionar la millor experiència de compra, ens preocupa la presència física que tenen algunes entitats i espais no vinculats al retail i que poden incidir en trencar aquest continu comercial. Anar de compres a un espai urbà, sovint suposa topar-se enmig d’aquest continu comercial amb entitats bancàries, que tan sols aporten en aquesta dinàmica, la possibilitat de proveir-te d’efectiu. Més enllà dels objectius reals de Deutsche Bank amb aquest projecte, des de fora i de cara al que hem comentat anteriorment, l’entitat ha apropat els seus serveis al client, atrapant-lo sota una proposta de retail. I és per aquest motiu, que considerem interessant l’experiència que ha dut a terme Deutsche Bank en Friedrichstrasse amb l’espai Q110 Fòrum. Quants cops em sentit l’impacte que a un espai comercial tenen els bancs; però aquest cop, Deutsche Bank el que ha fet ha sigut donar la volta a això, atrapant al comprador que camina pel carrer a la recerca de botigues, i engolint-lo dins un espai que per a res ressembla un banc. Les façanes són aparadors, l’interior disposa d’un espai de lleure, un espai per a jugar-hi els més petits, per a la lectura, el relax, i una botiga per a la venda de productes amb denominació d’origen o molt autòctons, d’artesania i identitat berlinesa (lounge, kids...

De la botiga al museu: Salvatore Ferragamo, Gucci i Loewe

Aprofitant una vista a Florència, on estan ubicats els museus Salvatore Ferragamo i Gucci, ens proposem analitzar a través d’aquests dos casos i el de la Galeria Loewe de Barcelona, com aquestes tres marques de luxe i reconegudes a nivell internacional, recreen la seva història i tradició a través de les sales dels seus museus. La història, la innovació i la qualitat com experiència de marca Tant al Museu Salvatore Ferragamo, com al de Museu Gucci, des de la primera sala, ens endinsem en la història dels seus fundadors, on se’ns explica els orígens de la marca i les innovacions que van aportar pel que fa a la qualitat, als materials, com a la tècnica. Moltes de les creacions s’han convertit en icones que amb el pas dels anys han passat a la història de la moda, com a símbols reconeguts a nivell internacional. A la Galeria Loewe de Barcelona, el plantejament expositiu és similar, amb un recorregut per la història i la tradició de la marca, però amb l’accent en el treball artesanal que hi ha darrera de les peces icòniques com la bossa de mà Amazona. El domini de la tècnica, la qualitat i la història són elements indispensables d’aquestes marques de luxe per fer-nos somiar i desitjar els seus productes. El Museu Salvatore Ferragamo, ubicat al soterrani de la seu de la marca des de 1938, al Palazzo Spini Feroni, ens presenta al seu fundador com un creador innovador que ha passat a la història de la moda pels seu interès en investigar de la forma perfecta del calçat i crear el seu propi mètode. Entre les...

Personalització, tecnologia, disseny i servei a les botigues masculines de Nova York

Coincidint amb el proper Retail Tour a Nova York, recorrem tres zones emergents de la ciutat, on s’han concentrat les últimes obertures de moda masculina: Crosby Street al Soho, Bleecker Street a West Village i Williamsburg. Una sector que emergeix amb força amb una proposta que inclou botigues monomarca i, en menor mesura, multimarca. Amb un posicionament de nivell mitjà, aquesta tipologia de botiga té una clientela molt ben definida, on s’hi ven, principalment, categories de producte com calçat, accessoris, vestits d’home i roba casual. Madison Avenue, d’altra banda, es manté com a destí per a marques europees de luxe com Lanvin, Berluti o Cesare Altolini, tot i que també hi trobem presència de retailers americans com Brook Brothers o J. Crew. La customització de productes és una de les opcions de personalització que s’ofereix a aquestes botigues. Al Soho, la marca d’accessoris Miansai, ofereix als seus clients la possibilitat de crear-se el seu propi braçalet. A nivell d’exposició, aquesta botiga destaca per la forma de col·locar el producte, de manera oberta, sobre una taula de fusta, i en la línia rústica de l’estil de la botiga. Un dels avantatges d’aquesta forma d’exposició és la visualització de tot l’assortiment d’un mateix producte. Pel que fa a la tecnologia, el seu ús va vinculat a la utilitat i a la personalització. En el cas de               Accustom Apparel, disposen d’un escàner en 3D que pren les mesures del cos del client per a la creació de patrons personalitzats amb els que es poden confeccionat algunes peces, com ara, vestits d’home, roba formal o texans, amb algunes modificacions. En aquest sentit, i...

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies